Encara que...

ENCARA QUE...

 

 

 

Jota

 

Encara que existeixin els hidrocarburs saturats o alifàtics o alcalins, t'estimo.

 

Encara que existeixin els hidrocarburs no saturats etilènics o terpènics a alicíatics, t'estimo.

 

Encara que existeixin el hidrocarburs aromàtics i els hidrocarburs halògens o clorats, t'estimo.

 

Encara que no recordi els noms n-heptà, cicloexà, isooctà, ether per petroli,

 

white spirit, naphtes, essència de petroli o querosè, t'estimo.

 

Encara que no recordi les parlotejades del toluè, xilè, orto-meta-para xilè, benzè o cumè:

 

T'estimo.

 

E

 

Encara que em desesperi amb els diclorometà, cloroform, tetraclorur de carboni, dicloroetà,

 

tri-i cloroetà, tricloroetilè, percloroetilè, monoclorobenzè: t'estimo.

 

Encara que l'etanol, metanol, propanol, isopropanol, butanol, l’alcohol isoamílic,

 

l’alcohol amílic, el cicloexanol, l’alcohol benzílic, la diacetona, l’isobutanol o alcohol butílic

 

i benzílic em facin la punyeta: t'estimo.

 

Malgrat l'existència dels glicols-polions com etilenglicol, acabat d'estitenglicol, cellosolve,

 

acetat de cellosolve, carbitol, acetat de meticellosolve: t'estimo.

 

Malgrat em corroeixin les entranyes tots els èters, totes les cetones o carbonílics,

 

tots els esters, tots els àcids carboxílics,

 

les amines, els enzims, les amides carboxíliques,

 

el nitrils, els derivats nitro, els compostos de sofre: t'estimo.

 

Encara que no entengui ni un borrall d'això i menys amb anglès o francès,

 

t'estimo.

 

Essa

 

Tot i que els tensoactius, els detergents no iònics i iònics, els catiònics i aniònics me

 

la portin fluixa, t'estimo.

 

Essa

 

Encara que els agents quelants, les resines intercanviadores d'ions, els suports inerts,

 

els comportaments dels dissolvents i llur penetració, evaporació, dissolució, volatilitat, retenció,

 

toxicitat, inflamabilitat, evaporació i demés em produeixen una úlcera megasúperimpressionant,

 

t'estimo.

 

E

 

Encara que no recordo què és la llista de Masschetein-Kleiner per neteja,

 

t'estimo.

 

Ena

 

Encara que no m’entren coses com enllaços hidrògens, atraccions dípolo-dípolo,

 

forces de Van Der Waals, paràmetres de solubilitat de Hildebrand,

 

d=ÖDE/V,

 

paràmetres de solubilitat de Hausen, calor latent de vaporització,

 

diagrama triangular, aproximació de Teas,

 

contribució dels ponts d'hidrogen, augment de la contribució dipolar,

 

o d=Ö(dd2+dp2+dh2),

 

t'estimo!

 

I

 

Encara que, i potser em repeteixo, l'isooctà, el dissopropilèter pur, el p-xilè,

 

el tricloroetà-50 em facin destrempar,

 

t'estimo.

 

Malgrat la trepanació de nomenclatures, fórmules il·lògiques i demés; t'estimo!

 

Malgrat les pessigolles a la punta dels dits al fer una neteja superficial, t’estimo!

 

Malgrat les llacunes de com eliminar un vernís resinós després de tants anys d’esnifar químics sense

 

màscara, t’estimo!

 

A

 

Malgrat em fa riure com blanquejar o no una capa espessa, com eliminar un vernís o repintat oliós, com

 

eliminar un adhesiu o repintat proteic, com eliminar un adhesiu o repintat polisacàrid, t'estimo!

 

Encara que les compreses viscoses, els gels, l'oliat de trietanolamina (ether no volàtil),

 

l'alcohol benzílic i les lipasses + tensoactiu em provoquin mal de cap, t'estimo.

 

Encara que siguin les 0001h. i no hagi fet més que vermejar, groguejar i resumir racons plens de pols del

 

meu cervell apuntalats per minaires amb poca traça,

 

t’estimo!

 

De

 

Encara que no pari de llegir llibres que potser no em serveixin per a res més que seguir oblidant fonemes,

 

t'estimo!

 

Ela

 

Malgrat mancar menys de 72 hores per l'examen, t'estimo!

 

Malgrat mancar poc per la desesperació total i absoluta, t'estimo!

 

Malgrat haver estat desvirgat el dijous fa pocs minuts, t'estimo!

 

Malgrat no recordar com eliminar crostes - i no costres!- de sal solubles i insolubles superficials en

 

pintura al fresc,

 

t'estimo!

 

Erra

 

Encara que en setanta-dues hores he anat més de tretze vegades a la trona

 

(el que dóna una mitja d’una baixada de pantalons cada cinc hores cinquanta-tres minuts),

 

t'estimo!

 

O

 

Encara que els polímers, llur naturalesa, llur seqüència de cadena i llur estructura no m’entrin ni a cops,

 

t'estimo!

 

Ce

 

Malgrat circulin lliurement per l'habitació

 

homopolímers, copolímers, polimeracions per addicció, per condensació, plàstics,

 

silicones, làtex o fibres artificials,

 

t'estimo!

 

I

 

Malgrat flotin en l'ambient decadent - i ja carregat de per si- polietilens, resines viníliques, fenòliques,

 

cetòniques, policiclohexonones, poliesters no saturats, resines acríliques, polibutadiè-acrilonitril, epòxids,

 

poliuretans, amino-resines, policloroprens,

 

t’estimo!

 

O

 

Malgrat pensi Què cony són! PVC, PVA, PVAL, UF, MF, ABS, MDF, SI,

 

catalitzadors, acceleradors, enduridors, plastificants, factors d'envelliment,

 

índex de refracció de material, etc.,

 

t'estimo!

 

Malgrat només m'he fixat en que he viscut potser ja un 50% d'aquesta vida, t'estimo!

SCRIPTI UTOMÄTE DØ

                                                       http://arribayabajo.blogspot.es/img/gotabsenta.jpeg

 

                                                                                                         

Els llaços dels nostres caps són infinits i mal·leables

i la mentida és sinònim del record aliè,

perquè ambdós existeixen en aquella infinitud.

 

El futur és com una malaltia,

els símptomes de la qual són l'angoixa

i l’ansiosa reproducció de la falsedat i el record aliè.

 

L'home assassina i es mutila l'orgull per por a que els desbanqui de la possessió del seu cos.

 

He vist nens desfer-se davant l'edat.

Jo no vull desfer-me de l'edat, davant l'edat.

L'edat desfà la majoria.

 

Respirem desfets... quinze de cada deu persones tenen els pulmons plens de minuts sagnants...

 

Un home pot

clavar el seu crani

en un mur d'ales de palaponyes i fomentar

alhora

la reivindicació de l'orgasme.

 

Un home pot

arrencar-se els ulls

per no veure la composició de la bellesa!

Jo tinc pressa per arribar a ahir a través

de –tòpiques- cortines de demà.

 

Mai oblidis que el dolor és una mostra gratuïta de la vida,

però que adquirint-te moltes s'arriba fins a la mort.

 

Potser hauríem de convertir-nos en mar...

tal i com van fer fa anys els qui avui ostenten la paraula desordre.

 

De moment seguiré aquí, escrivint, esperant, esperant...

...esperant l'arribada dels inexistents.

 

Vull ser el primer en donar-los la benvinguda...

 

Angustia, angustiae... diuen algunes vaques boges...

Però, en canvi, les cabres d'aquí diuen: Escolteu la versatilitat de l'equilibri.

 

Les partitures es desmaien i trufen un espectador pel sopar...

Fa massa vent i tinc la pell de gallina -un altre animal?-

per a llegir la recepta del soroll.

 

Però, ai!,

no puc cantar

perquè he sofert un esquinç de corbata

i no puc recordar qui va guanyar la carrera de sacs...

 

Quin dia mataven al gegant?

Potser tu ho saps, però no m'ho diguis: podria ofendre'm...

Bravíssimo!!

 

Ma mà es diverteix a través d’un cervell escrivà;

 

fa brollar paraules sense un sense sentit,

 

fa néixer núvies que afinin,

 

fa casar drogosemàntiques idees...                                o no...

 

Dum In Horrore Sumus, mormolen altres vaques - no tan boges - mentre roseguen herba...

Les cabres –que se la fumen- contesten:

L'alba ha mossegat la jugular dels fanals.

 

I una gata que no para de rondar al Neko

-no sap que està capat-

 

taral·leja, felinament:

Només quedaran els que s'injectin tinta xinesa a les venes.

 

Els que tallen les seves hemorràgies amb paper secant diuen que la tinta xinesa no contagia la SIDA.

 

El sol és cec avui,

però les papereres criden i escopeixen números senars

que es claven en les ulleres de sol dels imbècils

que en duen en un dia,

gairebé, plujós.

 

Es queixen els paraigües

perquè estan encara plegats...

i es queixaran després,

quan plogui,

del pes dels humans que duen penjant...

...mentre llurs ulleres ploren perquè han perdut la vista.

 

S'anihilen les forquilles per a evitar la fuga dels hipocondríacs,

però no passegen nues les noies perquè no hi ha vaga de roba.

 

És divertit - crida un gos- Ningú ha aturat encara al violador de les papereres...

 

Potser quedi una mica lluny la paraula demència,

excusis tot rera les paraules de la nimfa verda,

que m’ha dictat...

Albergado en:blogspot.es

Noticias: Noticias

Un servicio de HispaVista

Contador gratis contadorplus.com