EL IMPERIO DE LOS SENTIDOS

http://arribayabajo.blogspot.es/img/imperio05.jpeg 

 

(Ai no corrida)

 

 

Fa molts anys que vaig veure El Imperio de los sentidos però, malgrat això, hi ha imatges d’aquesta pel·lícula que potser, per ma joventut d’aleshores, s’han quedat per sempre impregnant aquesta retina visual-cinematogràfica que tots els que estimem el cinema tenim emmagatzemada. La vaig veure per televisió i en blanc i negre (era massa petit per anar al cinema quan la van estrenar, quasi alhora que El último tango en París).

 

http://arribayabajo.blogspot.es/img/ultimotango01.jpeg  

 

Per alguns es convertiren en dos referents de pel·lícules eròtiques carregades de contingut. Però si Bertolucci ens parlava de la introspecció, de la solitud i el sexe que exposava era suggerent, Nagisa Oshima ens oferia sexe explícit, fred, en un in crescendo que ens portava fins aquell final on tot és lícit per tal d’aconseguir l’absolut plaer físic.

 

En primer lloc, la pel·lícula d’Oshima ens narra, un per un, els innombrables coits que Sada  Kichi realitzen al llarg dels 105 minuts que dura la cinta. El sexe ens es mostrat sense ocultació, com només ho fa el cinema pornogràfic, fet que aprofitaren les autoritats nipones per dur a judici al seu director el 1979. durant el procés, Nagisa Oshima no acceptà mai establir la diferència entre la seva obra d’art i obscenitat. La seva defensa es basà en l’ús de la llibertat en el seu sentit més ampli. Afirmà que l’obscenitat només existeix en la ment dels fiscals i en qui la reprimeix, i que en el món no hi ha cap cosa que sigui, en ella mateixa, obscena. Però bé, retornem a agafar el fil...

 

 http://arribayabajo.blogspot.es/img/imperio01.jpeg

 

El tractat sobre sexe que es fa en aquesta pel·lícula és, ni més ni menys, que una recerca desesperada per aconseguir el màxim plaer des de l’exercici més pur de la llibertat dels protagonistes. L’anècdota del mutu “enconyament” per part de Kichi i la seva criada Sada amb el posterior abandonament de la seva esposa per part del primer i l’inici d’un pelegrinatge marcat per les relacions sexuals en parella, en trio o en grup, es queda en res quan la pel·lícula va demostrant que el que es pretén es començar, en relació d’igualtat d’home i de dona, un viatge vers el plaer absolut que, en el fons, és el que hom ha somniat sempre i que mercès al cinema podem viure.

 

En aquest camí, ens trobem amb escenes inoblidables com la de l’ou a la vagina de Sada.

 

Com no pot ser d’altra manera, fins i tot en una ment tan poc burgesa com la d’Oshima, aquesta insaciable recerca del delit acaba en una follia desbordada que fa que presenciem el film sense assustar-nos de nosaltres mateixos.

  http://arribayabajo.blogspot.es/img/imperio04.jpeg

Aquest dol entre un home i una dona, mal em pesi perquè no m’agraden els toros, el director ho va veure com una corrida (de toros). Una arena, les habitacions japoneses sense gairebé mobles, i dues persones enfrontades l’una contra l’altra per donar-se plaer. Arribant, al final, a la immolació d’un d’ells amb el (no desvetllaré el final per aquells que no hagin vist la pel·lícula!) tall de les dues orelles i la cua. D’aquí el fet de la darrera paraula del títol en original (Ai no corrida).

 

Quan es va traduir a altres idiomes es seguí amb el títol amb el productor francès Anatole Dauman la comercialitzà en el país veí. Nagisa Oshima conegué un èxit sense precedents per al cinema nipó a Occident amb aquesta cinta que, per alguns, malgrat el sexe explícit, no li troben cap mena d’erotisme i, fins i tot, la perceben amb cert desgrat degut a la cruesa del contingut. No és el meu cas.

 

http://arribayabajo.blogspot.es/img/ultimitango02.jpeg  

 

Amb uns imatges bellíssimes i un domini dels colors freds, el director japonès, quatre anys després de El último tango en París, va remoure els ciments de la societat burgesa de finals dels anys setanta. I a mi, trenta i escaig anys després encara em segueix pertorbant aquesta insòlita història basada en un fet real que va ocórrer el 1936 i que ens serví per a descobrir que la imaginació té  molts camps per a ser gaudida.

 

P. S. Enric, menjar-se un ou dur té una dimensió insospitada i totalment sensual després de veure aquesta pel·lícula..

 

 

El Imperio de los Sentidos

T.O.: Ai no corrida

Director: Nagisa Oshima

País: Japó

Any: 1976

Intèrprets: Tatsuya Fuji, Eiko Matsuda, Aio Nakajima, Meika Seri...

 

 

Ai no, ai no, corrida

ai no, ai no, corrida

I hold you, i touch you

in a maze can't find my way

i think you, i drink you

i'm being served you on a tray

you see girl, that's what i go through every day

is this the way it should feel

 

so pinch me, i'm dreamin'

but if it is don't let me know

i'm drowning, don't save me

this is the way i want to go

you see girl, you thrill me, half kill me, that's what you do

 

chorus:

 

ai no corrida, that's where i am

you send me there, your dream is my command

ai no corrida, i find myself

no other thought, just you and nothing else

you and nothing else

 

before i first saw you each day was just another day

night the lonely interlude just came, then blew away

you know girl, everything was come what may until you fell in my life

 

this spell that i'm under has caught me in a daze

your lightning and thunder sets my poor heart ablaze

you see girl, you thrill me, half kill me that's what you do

 

chorus

 

ai no, ai no, corrida

ai no, ai no, corrida

 

Chorus

 

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Albergado en:blogspot.es

Noticias: Noticias

Un servicio de HispaVista

Contador gratis contadorplus.com