Febril pensament furtiu
FURTIU PENSAMENT FEBRIL
La sinceritat és un valor en desús. En aquest país –no pas menys que en d’altres però- quasi ningú diu el què pensa i, quan ho fa, surt sempre algú a demanar perdó o, el que és pitjor, li demana que rectifiqui. Per quina raó hom s’hauria de disculpar pel què opina? Poncela deia que la sinceritat és el passaport de la mala educació. Però, on podem anar amb aquest passaport? Segurament camí vers la nació de l’estupidesa o, encara pitjor, vers el paradís del políticament correcte, un continent insubstancial on t’apunyalen per l’esquena i t’esquarteren mentre estàs intentant dormir, malalt i amarat de suor al llit de casa.
És per això que vull felicitar als pocs companys que creuen encara en l’ètica d’altres éssers humans. Per altra banda, no hi ha pitjor abús que el de la sinceritat. Bé, dit d’una altra manera, em pregunto: Hi ha un abús pitjor que el de la sinceritat? Doncs sí, l’abús d’aguantar als que no accepten que siguem sincers.
Bona salut a tothom!
