SCRIPTI UTOMÄTE DØ
Els llaços dels nostres caps són infinits i mal·leables
i la mentida és sinònim del record aliè,
perquè ambdós existeixen en aquella infinitud.
El futur és com una malaltia,
els símptomes de la qual són l'angoixa
i l’ansiosa reproducció de la falsedat i el record aliè.
L'home assassina i es mutila l'orgull per por a que els desbanqui de la possessió del seu cos.
He vist nens desfer-se davant l'edat.
Jo no vull desfer-me de l'edat, davant l'edat.
L'edat desfà la majoria.
Respirem desfets... quinze de cada deu persones tenen els pulmons plens de minuts sagnants...
Un home pot
clavar el seu crani
en un mur d'ales de palaponyes i fomentar
alhora
la reivindicació de l'orgasme.
Un home pot
arrencar-se els ulls
per no veure la composició de la bellesa!
Jo tinc pressa per arribar a ahir a través
de –tòpiques- cortines de demà.
Mai oblidis que el dolor és una mostra gratuïta de la vida,
però que adquirint-te moltes s'arriba fins a la mort.
Potser hauríem de convertir-nos en mar...
tal i com van fer fa anys els qui avui ostenten la paraula desordre.
De moment seguiré aquí, escrivint, esperant, esperant...
...esperant l'arribada dels inexistents.
Vull ser el primer en donar-los la benvinguda...
Angustia, angustiae... diuen algunes vaques boges...
Però, en canvi, les cabres d'aquí diuen: Escolteu la versatilitat de l'equilibri.
Les partitures es desmaien i trufen un espectador pel sopar...
Fa massa vent i tinc la pell de gallina -un altre animal?-
per a llegir la recepta del soroll.
Però, ai!,
no puc cantar
perquè he sofert un esquinç de corbata
i no puc recordar qui va guanyar la carrera de sacs...
Quin dia mataven al gegant?
Potser tu ho saps, però no m'ho diguis: podria ofendre'm...
Bravíssimo!!
Ma mà es diverteix a través d’un cervell escrivà;
fa brollar paraules sense un sense sentit,
fa néixer núvies que afinin,
fa casar drogosemàntiques idees... o no...
Dum In Horrore Sumus, mormolen altres vaques - no tan boges - mentre roseguen herba...
Les cabres –que se la fumen- contesten:
L'alba ha mossegat la jugular dels fanals.
I una gata que no para de rondar al Neko
-no sap que està capat-
taral·leja, felinament:
Només quedaran els que s'injectin tinta xinesa a les venes.
Els que tallen les seves hemorràgies amb paper secant diuen que la tinta xinesa no contagia la SIDA.
El sol és cec avui,
però les papereres criden i escopeixen números senars
que es claven en les ulleres de sol dels imbècils
que en duen en un dia,
gairebé, plujós.
Es queixen els paraigües
perquè estan encara plegats...
i es queixaran després,
quan plogui,
del pes dels humans que duen penjant...
...mentre llurs ulleres ploren perquè han perdut la vista.
S'anihilen les forquilles per a evitar la fuga dels hipocondríacs,
però no passegen nues les noies perquè no hi ha vaga de roba.
És divertit - crida un gos- Ningú ha aturat encara al violador de les papereres...
Potser quedi una mica lluny la paraula demència,
excusis tot rera les paraules de la nimfa verda,
que m’ha dictat...
