Rumors de rodatge

http://arribayabajo.blogspot.es/img/clinteastwood01.jpeg  
 
 
Davant els cada vegada més usuals rumors sobre la planificació i la posada en marxa del guió d'un gran film ambientat en l'oest, espero que aquesta petita aportació documento-anecdotària ajudi a refrescar als GUIONISTES certs punts de la vida en aquelles terres de l'oest americà.
  • Els indis tenen una manera molt curiosa d'atacar als rostres pàl·lids: La seva tàctica consisteix sempre en un atac frontal on són blanc fàcil per als rifles dels seus enemics i, un cop han arribat a l'objectiu, es dediquen a donar voltes i més voltes al voltant seu...
  • Els cavalls mai s'escapen, encara que el vaquer de torn només deixi les regnes damunt d'un pal.
  • Si és necessari dur algú a la forca, mai és un problema; sempre hi haurà un arbre disposat per a això en una enorme fradera.
  • A l'Oest tots els pobles són iguals...
  • Els indis no són massa bons parlant idiomes, sobretot referint-se a la conjugació verbal (tot al contrari del què succeeix en el museu, on els assistents dominen perfectament tres o quatre idiomes).
  • Quan hi ha un abeurador per a cavalls davant d'un Saloon, tard o d'hora algú hi serà llençat a dins.
  • Les cel·les que hi ha a l'oficina del Sherif sempre tenen un finestró que dóna al carrer de darrera pel qual a ningú se li acut facilitat armes al pres de torn... amb lo fàcil que seria passar-li dinamita...
  • En els bars de l'Oest només et serveixen whisky. Això sí, sempre hi ha 200 marques per a decorar una gran paret plena d'ampolles entre un mirall gegant...
  • ...sempre pensant en la futura baralla que hi haurà en algun moment o altre (no cal dir que ampolles i mirall no acabaran sans i estalvis quan surt The End).

http://arribayabajo.blogspot.es/img/johnwayne.jpeg 

  • Els indis sempre fan acte de presència en la zona de la batalla sobre un turó en el que es posen tots el filera vers l'horitzó amb l'obhectiu de semblar un grup numerossíssim (apareixen tots a la vegada, per impressionar més).
  • Quan un vaquer es vol banyar en la banyera d'un hotel, aquesta ja està sempre plena d'aigua calent esperant-lo.
  • Quasi sempre, el vaquer que es banya ho fa vestit amb els clàssics calçotets-mono d'una sol peça (blancs o vermells).
  • La noia més maca del poble de l'Oest sempre és una prostituta, l'ama del Saloon o una noia que balla el can-can.
  • L'heroi de la pel·lícula mai perd al póker.
  • Els trens mai utilitzen els dipòsits d'aigua que estan disposats al llarg del recorregut per repostar aigua.
  • Si el bar té una barana a l'escala o en la part superior del pis, és segur que en una escena posterior algú la trencarà com si fos de paper.
  • Si un dolent (que no és el dolent-dolent, sinó un de segona) en la pel·lícula té un revòlver a la mà disposat a pulir-se al bo, aquest darrer sempre serà tan ràpid treient la seva (arma) com per pegar-li un tret a la mà del dolent, deixant-lo desarmat...
  • El cavall del dolent sempe corre menys.
  • Si ens mostren un primer pla d'una làmpada d'oli en un pessebre (establo), segur que hi haurà un incenci en breu.
  • Encara que el dolent de la pel·lícula entre sol al Saloon, els 30 parroquians de dins tindran tanta por que, o be fugiran, o bé ni el miraran (amb lo fàcil que seria que disparessin tots alhora contra el dolent!).

  • Tots els indis protagonistes tenen uns ulls blaus impressionants, per molt que siguin morenus. En algun moment de la seva infantesa van ser adoptats pels indis moments després que aquests matessin els seus pares, colons que anaven amb carretes, és clar...

  • El Sheriff sempre duu el barret pegat al cap (ni que passi un huracà surt, com a l'Indiana Jones).

http://arribayabajo.blogspot.es/img/johnwayne02.jpeg 

  • Sempre que el bo fuig dels dolents, preferiblement acompanyat, sempre hi ha una serp en el camí esperant i disposada a atacar. I si no hi ha serp, hi ha un nen matusser, miop o una joveneta histèrica que li retarda la fugida.
  • Sempre que hi ha un dol al carrer principal (que normalment és un dels pocs) s'ha de treure a un nen idiota que està allà al mig.
  • Si en el bar d'una pel·lícula de l'Oest hi ha una ampolla de whisky a la barra, aquesta està allà única i exclusivament per a ser trencada en el cap d'algú.
  • Quasi sempre que hi ha indis, acaben fumant la pipa de la pau.
  • El barman de torn sempre sobreviurà a qualsevol tiroteig només per a preguntar-li al bo qui li pagarà les destrosses (això s'aplica també al pianoman, que seguirà tocant com si res).
  • Si un tiroteig entre dos es repeteix, sempre serà en el mateix bar en el que ho feren el primer cop.
  • En les pel·ícules de l'Oest, quan al bo li peguen 5 o 6 trets d'un Colt 45, quina atenció mèdica reb? El seu amic (o amiga, preferentment una puta) l'allita, posa a bullir aigua i li fa parracs alguna tela que hi ha per allà, mai neta ni esterilitzada.
  • Encara que els populars revòlvers Colt només tinguin un tambor de sis bales, els vaquers acostumen a realitzar uns vint trets abans de recarregar (això depèn del pressupost de les pel·lícules).
  • Sempre que apareix la cavalleria es tracta del 7è Regiment... tot i que aquest fou anihilat a Little Big Horn.
  • La Cavalleria sempre apareix en el proverbial darrer moment, quan els pobres indis estan a punt d'assaltar la diligència o anorrear als de la caravana.
  • Durant els tirotejos en el spobles, el millor lloc per a parapetar-se són els llistons de fusta que fan alhora de columna dels porxos... encara que (cas de John Wayne) el cos li surti tant pel davant com pel darrera de la fusta; sempre impactaran contra aquesta.
  • Els homes del sud són hidalgos hereus d'un gloriós llinatge que han anat a pitjor al perdre fortuna i propietats durant la Guerra de Secessió.

 http://arribayabajo.blogspot.es/img/clinteaswood02.jpeg

  • Les vaques i les ovelles no poden pasturar mai juntes.
  • Per a que els granjers/ovellers d'un lloc s'uneixin per a fer front al terratinent cruel, necessiten que un foraster que passi per allà els organitzi, i només els convencerà quan el pagès (o granjer, o oveller...) més agoserat acabi sent víctima dels matons del cacic local que, invariablement, són pistolers venint de lluny. 
  • En les baralles de l'Oest els cops de puny no fan mal i sempre sonen igual En canvi, s'ha de veure com pateix el protagonista amb els cotons i cures que li fa sempre la noia més bonica! Estaran impregnats d'alcohol?
  • En els combats sempre que una bala de canó impacta de ple sobre un jenet, el que mor és sempre el jenet, però mai el cavall (no saben fer-se el mort).
  • Quan el bo de la pel·lícula té un amic ja vell, aquest serà invariablement una barreja de borratxo, avar i bon jan, que sempre morirà a mans dels dolents.

Segur que podem fer més aportacions per a tal que els guionistes excel·lencin més en l'escriptura del seu text.

 

Salut a tothom!

Comentarios

Para no ser menos, aquí hay otras aportaciones beneficionas para engrandecer la mente creativa de los guionistas...

En las películas donde el bueno se liga a dos chicas, normalmente una será rubia y trabajará en el salón o el cabaret, lo conocerá de antes y tendrá un turbio pasado. La otra será morena y una honrada propietaria de una granja que lleva ella sola (dependiendo de la versión, con dos o más hijos). Tras escarceos amorosos con la rubia, el héroe se queda invariablemente con la morena. La otra muere o hace de madrina en la boda. Si la película fuera española se metería monja.

El sheriff es corrupto y los extranjeros no son bienvenidos.

Siempre una chica se enamora de ti.

Si eres de Texas ya has hecho amigos, si eres del este mal rollo.

Hay muchos hombres en los pueblos y pocas mujeres.

Y por ultimo, y fundamental, procúrate una paja para la boca, así pareces más duro (otras versiones son mascar tabaco y escupirlo antes del duelo).

Bueno, agur.


De todas formas, lo que siempre me asombró fue esa increible puntería que tenían los pistoleros en esas películas. Con un sólo disparo, eran capaces de quitar el sombrero de la cabeza del rival de turno. Y todo eso sin hacerle un sólo rasguño.

Por no hablar de esas bolas de paja que volaban en medio de las calles y que auguraban próximo tiroteo...

Discrepo de Wulffberg en su apreciación del cine del oeste a la española, porque estoy seguro que la chica del cabaret sería una transexual que se acaba liando con el reverendo del pueblo...

A ver si los guionistas se aplican ya el cuentoe inician sus primeras entregas. Ardo en deseos por conocer a los personajes y sus correspondencias en el museo...


Albergado en:blogspot.es

Noticias: Noticias

Un servicio de HispaVista

Contador gratis contadorplus.com