Què collons ha estat això?
Estic espès, espès i amb son. M’acaben de treure sang (el colesterol pels núvols!), acabo de fer un mos (de fet, només una cervesa ben freda) després de més de dotze hores sense menjar res i estic esgotat de caminar per tot Barcelona.
Tres fets aparentment inconnexes m’han mantingut expectant durant dues setmanes. El primer: fa deu dies, per fi, vam aconseguit fer el primer examen després de mesos i mesos d’incertesa i un parell de setmanes estudiant (estudiant què?). El segon: ahir va començar a TV3 una nova sèrie, Herois. Les trames es van anar desenvolupant de manera esperada i, tot i ser –de moment- una sèrie previsible, va aconseguir enganxar-me (sóc un addicte, ho reconec). El tercer:... què cony ha estat això què hem fet avui? Anys i anys de tradició se n’han anat a norris en menys temps que hom diu Què ha estat això?!! Què ha passat amb l’encant d’haver d’escollir una resposta entre quatre i, com a molt, justificar-la-hi-los-en adhuc?
Senyor@s, competidor@s, company@s... sabem que la cosa és més subjectiva que mai, sabem que, depenent de l’humor dels correctors, les poques hores dormides pels mateixos o el fet d’haver mullat o no anit, la correcció i, per tant, la puntuació, seran tant més estranyes que sorprenents... així doncs, serenitat.
Celebrarem l’atorgament de la plaça (després de les revisions d’exàmens i protestes rutinàries) amb alcohol casolà i brindarem a la salut del nou ocupant.
Estic espès, espès i amb son. I a més, plou. Si la cosa continua, ja se sap què significa això, oi? Em sap greu pels companys que avui treballen!!!
Per cert, heu establert les connexions dels tres fets aparentment inconnexes?
