Ya está vista para sentencia la resolución de la plaza que se convocó en el departamento de comunicación. Una vez realizadas las correspondientes entrevistas a las personas que llegaron a la fase final, con pocas sorpresas al respecto, sólo queda esperar la resolución por parte del tribunal examinador.
Bien merecen unas líenas esas valientes que pasaron por la entrevista. Merecen el mayor de los respetos. Desde tiempos inmemoriales los exámenes orales han sido el talón de aquiles de los estudiantes. No había prueba que se temiese y odiase más que la de enfrentarse al examinador cara a cara. El nerviosismo daba paso a las sudoraciones, al tembleque en las manos, al tartamudeo, a la mirada perdida o a mostrar todo tipo de tics.
Una vez pasada la entrevista ahora sólo cabe esperar que el jurado examinador declare que hay fumata blanca y tenemos ganador. Recordando a los gladiadores de la antigua Roma, ya se puede decir aquello de: Alea Jacta Est.
Y si hace pocos días se decía que Mike Nowtizki era uno de los que más ganas tenía de que todo se acabase, en los últimos días el colectivo de impacientes ha ido aumentando, y más en estas fechas con la nutrida presencia de grupos escolares en el museo.
Comentarios
Es fácil de entender que la susodicha estuviera en Praga. Viajó a tan bellísima ciudad que no he visto en mi vida aprovechando la "praga" extra... Sí, ya sé que es malísimo, pero es que estoy entrando en una fase horrible de depresión reservacionista... y hasta aquí puedo leer!
"Ave Caesar, morituri te salutant". Això és el què deien els gladiadors (que no gladidores) braç en alt quan era Cèsar qui presidia les lluites. Per precisar una mica més, fou precisament Juli Cèsar (segons Suetoni) qui pronuncià "Alea Iacta Est" (traduïble per "el dau està tirat" o "la sort està tirada" en el moment de creuar el riu Rubicó, límit entre Itàlia i la Gàlia Cisalpina (província que el Senat Romà li havia asignat). Amb aquest pas, es rebel·là contra l'autoritat del Senat i començà la llarga guerra civil contra Pompeu i els Optimats.
Segons algunes versions, Cèsar usà l'imperatiu "iaci" enlloc del passiu "iacta est” (“Tireu la sort").
En realidat, sembla, si creiem a Plutarc, que la frase fou dita en grec, prenent-la d'un vers del comediògraf Menandre, amb els entit de "els daus estan tirats (esperem ara la sort)". L'escriptor era un dels predilectes de Juli Cèsar.
La sentència implica que ell havia pres el risc i passat un "punt de no retorn", és a dir, que no podia retrocedir del que havia fet, com el jugador que ho ha apostat tot a una tirada de daus. Avui dia la frase significa fer una passa irrevocable, generalment de risc o confrontació.
Gramaticalmente, està formada pel nominatiu d'alea, -ae (sort) i el pretèrit perfect passat d'iacio (tirar, llançar).